El passat 15 de setembre va tenir lloc a les instalacions de l'UAB, el famós torneig internacional Triangular Porrera. La jornada va ser un èxit de públic i participants. El repartiment de premis de la Porra 2018 i els tres partits jugats van fer les delicies dels espectadors.
I sembla que aquella premisa de Gary Lineker amb Alemanya, que darrerament ja no serveix, aviat la podrem donar per bona a la porra, ...."el futbol és un joc que juguen onze contra onze ( o nou contra nou) i sempre guanya Amèrica".
Aquests són els tres equips d'enguany:
L'exòtic equip de la Resta del món estava format per els asiàtics, Cednesday de Japó, Raul el thailandès, Arnau vingut del Nepal, l'Ortega vietnamita i el representant de Sri Lanka, Bernito.
El continent africà estava representat pel nigeria Dukakis, l'Ivorià Alreves, Blanco el sudafricà, i Joangi per Ghana.
I com ja és habitual , Islàndia es va alinear amb la resta del món amb el seu crack Chewaka.
Europa va participar amb un gran equip, liderats per les tres nacions que han destacat al mundial:
El campió mundial Housamanonenbe, el croat , i els belgues Jandriki i Ignasi-
També havent fet un gran paper, hi havia el suec Larson i l'anglès Karl.
Completaven l'equip els representants de les nacions sense estat, el català Jordi i el Galec Guim, i tres nacions més, la txeca Sandra , el Galès Marçal i el rseleccionat per Noruega, Albert.
Amèrica va presentar un equip amb notables absències de colombians i brasilers. De fet nomes runnerdude diua la samarreta brasileira. Com de costum, el gruix el formaven l'armada del cono sur, amb els argentins Minu i Max, l'uruguajooo Adrià i la xilena Elena.
Espanya, com a company linguístic va jugar amb Amèrica amb la seva estrella Sergi, i Armenia, amb un gruix considerable de migrants als EEUU, amb el seu màxim exponent futbolístic Felipe.
Completaven la selecció, les sorpreses andorranes, Uktabi i Jose, acollides per invitació i que finalment decantarien la balança a favor del combinat americà.
El primer matx va enfrontar la campiona Amèrica amb un combinat ple de novetats com el de la Resta del món. El resultat va acabar amb la victòria americana per 2 gols a 1.
El partit va ser força igualat, fins que a la segona part, la maquina del nou continent va funcionar al seu nàxim rendiment i va sentenciar el partit amb el gol de la pulga MInu.
Abans Uktabi amb un gran gol de contratac havia avançat el seu equip, i aquesta havia estat neutralitzat pel gol del sudafricà Blanco, quina paradoxa, que marcava amb un bon remat una centrada del seu company ghanes Somiatruites.
El segon encontre el disputarien novament Amèrica, i el combinat europeu. L'empat final deixaria tot obert pel darrer partit, amb la possibilitat que una victòria per més d'un gol d'Europa li donava el triomf final en el torneig. Però tot havia ant del canto d'un duro. America va tenir opcions d'endur-se el torneig sense dependre del darrer resultat fins al darrer minut, en que en un agònic final Ion aconseguia l'igualada amb un golàs de força i velocitat.
El marcador el tornarien a obrir els americans amb un gol de pundonor del brasiler Runnerdude. Marçal aconseguiria l'empat amb una rematada precisa, però els gols de l'armeni Felipe i de l'espanyol Xexi semblaven deixar sentenciat el partit.
Però ens darrers minuts trepidants, motivats ai alentats pel públic, majoritariamenrt els seguidosr africans i asiàtics i els contundents seguidors islandesos, Europa va donar un tomb al marcador i fins s'hagués pogut endur un triomf inesperat. El viking Albert va aconseguir reduir diferències i, com ja hem dit abans, Ion aconseguia l'empat definitiu.
