Er savi, o sigui, el Xavier Minuesa, ens ha escrit aquesta crònica del campionat porrero que vam jugar a mitjans de setembre. Malgrat el pas del temps, hem pensat que us faria ilusió recordar aquell moment. Jo he completat el relat amb un resum estadístic i un altre en imatges.
Els equips van ser :
Amèrica :
1. Jose ( Argentina )
2. Albert ( Arg )
3. David C ( Arg )
4. Marc M. ( Mèxico )
5. Bernardo ( Colombia )
6. Ramon ( Honduras )
7. Àngel ( Brasil )
8. Marc S. ( Perú ) i la baixa de Gerard Minu ( EEUU )
Europa :
1. Uktabi ( Iugoslàvia )
2. Marc Dolcet ( Txèquia )
3. Marçal ( Eslovenia )
4. Sergi J ( Anglaterra )
5. David R ( Holanda )
6. Jordi R ( Hol )
7. Carles ( Croàcia )
8. Ferran M ( França ) i les baixes del suec Aleix i l'eslovac Bernat Picornell
Resta del món ( Àsia, Àfrica i Oceania ):
1. Berni ( Korea del sud )
2. Paul ( Korea del sud )
3. Àlex C ( Islàndia )
4. Joangi ( Gàmbia )
5. Xavi Minu ( Senegal )
6. David H ( Nigèria )
7. Miquel Ortega ( Nova Zelanda )
8. Victor ( Galícia ) ( Com que de gallecs n'hi ha per tot el món......)
Resultats :
Europa 2 Amèrica 5
1-0 Eslovenia1-1 Honduras1-2 Eslovenia1-3 Argentina ( Jose) 2-3 França 2-4 Honduras 2-5 Honduras
Resta del món 1 Amèrica 2
1-0 Korea ( Bernat )1-1 Honduras 1-2 Honduras
Resta del món 6 Europa 2
1-0 Korea 1-1 França2-1 korea 2-2 Eslovenia 3-2 Gàmbia 4-2 SEnegal 5-2 Nova zelanda 6-2 Korea
Classificació
1r Amèrica : 7 gols ( 6 Hon 1 Arg ) 6 punts
2n Europa : 7 gols ( 4 korea , senegal, Ganbia i Nova Zelanda ) 3 punts
3r Europa : 4 gols ( 2 França, 2 Eslovenia ) 0 punts
I la crònica :
I finalment va arribar la festa del futbol, la final de les finals, la cloenda de la festa porrera. La tarda amenaçava amb pluja però res faria deslluir les estrelles mundials que mica en mica van anar arribant al camp.
Els jugadors internacionals es van anar saludant abans que comencés el primer partit que enfrontaria Amèrica contra Europa. Europa en aquest cas portava cert avantatge ja que jugava al seu camp; el camp de l’Escola Europa.
El nucli del vestuari d’Amèrica el formaven els tres argentins del grup però la veu més escoltada era la de l’experimentat porter colombià Higuita Escudero que va imposar la seva qualitat sota els pals. Tot i que Europa es va avançar al marcador mitjançant l’eslové Marçal Novakovic, el partit va acabar amb el resultat Europa 2- Amèrica 5 amb 4 gols de l’hondureny Wilson Puigneró. Un partit igualat que no es va decidir fins els últims minuts. Cal destacar el fair play que van exhibir els dos equips.
Sense temps per refer-se de la victòria, la selecció d'Amèrica va participar en el segon partit de la jornada; Amèrica- Resta del món. El partit va començar amb un cert cansament americà que l’equip de la resta del món va saber aprofitar marcant el primer gol mitjançant el seu davanter koreà Bernat Ji-Sung. Però l’equip americà va igualar el match amb el seu home estrella, una vegada més l’hondureny Wilson Puigneró va marcar. El partit estava molt igualat però les aturades del porter peruà Salomón Sabater i un gol més de Wilson van decantar la balança cap el conjunt americà. Sens dubte l’home gol va ser l’hondureny i a falta de l’últim partit semblava que s’emportaria el pichichi del torneig. El partit acabà finalment Amèrica 2 – Resta del món 1 i Amèrica aconseguía la victòria i el campionat.
Amb el campió decidit la resta del món es va jugar el segon lloc amb Europa. La resta del món, amb el regust de la derrota va sortir al camp disposat a donar guerra a Europa. I així va ser. El partit va començar força igualat amb alternança de gols fins el 2-2 però la resta del món va despertar i va acabar marcant 4 gols més que van sentenciar el partit amb un Resta del món 7- Europa 2 amb un hat-trick del davanter koreà Bernat Ji-Sung que no li servien per aconseguir el pichichi, que restava encara a mans de l'hondureny Wilson Puigneró.
Gran tarda de futbol en la que tots els porreros van mostrar moltes ganes. La festa va acabar amb el repartiment de premis. Destacar un cop més el podi de la porra, encapçalat per Albertini, seguit de Xavifu i Titus. Els deu primers van rebre un diploma entregat pels organitzadors, i la cullera de fusta va anar a para a mans del David Patan !
D'aquí a dos anys ens tornarem a veure les cares, o potser abans..........I per acabar les fotos. Si cliqueu a sobre les podeu veure més grans i en format diapos o fixes.
