Després dels esdeveniments passats i els que venen.
Granota ha dit:
No podia deixar de comentar les curioses portades dels periódics del dia següent a la derrota d'
Alemanya a les semis.
El "
Visca España" (AS) no sé si cau simpàtic o provoca ois, de fet podien haver posat directament "
Visca Catalunya"...
"
King Carles" (The Sun) el trobe totalment inacceptable com a republicà, tant si la broma s'associa als borbons com a la monarquia anglesa.
Però el que menys m'agrada és el de "
Puyolazo", tot i que trobe que en esta ocasió va ser "
lo puto crack" del partit, la sonoritat de l'augmentatiu en castellà no li cau gens bé...
Algunes portades un poc més irreverents, n'afegiu alguna més?
-
El desembarco de Normandía (Per ofrenar noves glòries a Espanya)
-
Traïdors! (amb la cara de Xavi i de Puyol, tipo "Wanted")
...
Er Savi vol afegir:
Quan
Puyol va marcar el mateix gol al Bernabeu no vaig veure cap titular en català.
Quan
Puyol va donar un petó a la
senyera no va rebre elogis pel seu treball incansable ni admiracions incondicionals precisament.
Quan l’
Inter va guanyar al
Barça de forma avorrida i garrepa, aquell dia elogiaven la tàctica d’un mestre de l’estratègia i obviaven el joc
blaugrana. Ara, en canvi, guanya el futbol. Ara si, guanya el futbol...
Aquest futbol deixarà de ser important quan comenci la lliga 2010-2011. El
Mou sabrà com fer-ho.
Quan el
Barça guanya i guanya es fa un estudi portat per "experts analistes" sobre els punts que els àrbitres regalen i la influència que té
Guardiola sobre ells.
Espanya, en canvi, no té regals d’aquest tipus, ni penaltis no assenyalats, ni fores de joc, ni
Villaratos...
Quan 6 jugadors del
Barça + 1 que han fitxat són titulars, quan hi ha un
Cesc que juga igual que a can
Barça perquè ha sortit de la
Masia (i tornarà a casa aviat), quan el model de joc és pràcticament igual que el del
Barça, quan els gols d’estratègia s’entrenen abans amb
Guardiola que amb
la roja, quan
Del Bosque li diu a
Pedro que jugui com al
Barça... Quan passa tot això, el mèrit és d’un
Del Bosque que sap com fer-ho, d’un
Casillas que és un sant (és veritat que és molt bo...), de la història que li deu a
Espanya un campionat del món, d’un
pop futuròleg, d'un
Camacho que crida els gols com ningú, de la pantalla gegant del
Bernabeu, de la
Reina Sofia que entra a les dutxes després dels partits, de
Rafa Nadal que guanya el Wimbledon...
Senyors de la faràndula esportiva; aquesta manera de jugar no és nova, fa molt temps que alguns la
gaudim.
Una
bandera ens agermana.
Blaugrana al vent !
Per cert, el pop ha menjat el molusc espanyol. Prepareu-vos.
.png)
.png)
.png)
