Per primer cop en la història dels porreros, el tradicional i ja mític torneig porrero es va celebrar set mesos després d'haver finalitzat la porra i en ple hivern. Aquest fet va deslluir una mica l'acte, ja que la ventada i el fred van deixar una sensació tèrmica no gaire agradable i van provocar una atropellada entrega de premis al vestuari. Es comenta en alguns cercles, que en el vestidor masculí s'hi va veure alguna dona.
Malauradament l'època de l'any va comportar una conseqüència més, molts dels participants van caure de la llista a darrera hora per lesions o malalties relacionades amb processos gripals.
Però cenyim-nos a la brillant jornada futbolística. Novament tres equips es disputaven l'honor de la victòria en el reconegut "partit" porrero.
L'equip de les Amèriques es presentava com a defensor del títol, aconseguit brillantment tres anys abans. Però amb una baixa important , la de l'hondureny Puineró.
L'equip d'Europa apostava pel talent de tota la vida.
I finalment l'equip de la Resta del món i altres herbes, que havia patit un allau de baixes de darrera hora, va aprofitar amb encert el mercat d'hivern , amb dos fixatges de darrera hora que van canviar el signe del torneig. Per un costat la nacionalització forçada del francès Karim Minuesa, i per l'altra, l'incorporació de la brillant Sandra Gudjonsen, única participant femenina activa de l'acte.
Recompost l'equip, els resta del món es van endur la triangular de forma merescuda.
El primer dels encontres enfrontava el campió amb l'aspirant europeu.
L'inactivitat d'alguns membres dels dos combinats, un escalfament inexistent i el mutu respecte van dur a uns primers minuts de tanteig, sense gaires ocasions, partit trabat i sense massa idees.
Però a mesura que passaven els minuts, la magia americana començava a aflorir, i s'imposava al savoir-faire dels europeus. Pivotant al borde de l'àrea el brasiler Angelinho portava de corcoll la defensa rival, les internades d'Arnau Donovan , plenes d'explosivitat, feien mal, la potencià del peruà Marc Pizarro es desbordava, i l'excelència de la pulga Jose guiava el seu equip. Darrera tancant amb pany i forrellat, l'argentí David Demichelis i el mexicà Xexu Guardado feien de lleials guardians de l'"arquero" Litus Muslera.
I fruit d'aquest domini va arribar el gol de l'estrella americana , Jose. la pulga de Rosario, en un una gran jugada.Tot es podria haver acabat aquí, però els europeus en van tenir unes quantes de clares. Espectacular el rebuig en defensa del yankee Arnau Donovan a un remat a boca de canó, de Joangi Sneijder, que sortiria fregant el pal davant la mirada perplexa d'Àlex Vannins. La segona seria una clara ocasió de TItus Modric i a la tercera, l'inesperat català Busi Ollora va marcar l'empat, que feia justícia i deixava oberta la competició.
El segon match de la jornada va enfrontar a una cansada Amèrica, amb la gran sorpresa de la triangular, uns renovats Resta del món. Amb les incorporacions de darrera hora ja comentades, l'equip feia patxoca. Ramon-JI-Sung, la perla coreana, es va erigir com a líder de l'equip, ben protegit pel poder africà del nigerià David Obi-Mikel i l'escorpí gambià ( així se'ls anomena) Oriol Jallow. L'empenta i el to exòtic el va aportar l'americà nacionalitzat per Honk-Kong Tyler Au Wai Lun, i les nacions sense estat van ser representades per l'incombustible galès Sergi Giggs, que va fer les delicies dels aficionats.
La combinació de tots aquests talents va donar el seu fruit i els americans van caure víctimes de la fatiga i el desencert al davant. El combinat més internacional va controlar el partit i no va donar opció al rival. Amb delicatessen inclosa, un toc genial d'esperó de Sergi Giggs obria el marcador i poc després un penal clamoròs servia per augmentar la renda pels resta del món. David Demichelis s'estirava sense miraments per aturar amb la ma un gol que ja es cantava i es guanyava una targeta totalment merescuda. El pitxixi del torneig Ramon-Ji-Sung transformava la pena màxima liquidant el matx i les opcions americanes de repetir títol. El gol d'Angelinho només serviria per maquillar un resultat just.
El darrer partit havia de decidir el campió, una victòria europea els donava el títol, l'empat o derrota donava el títol a la resta del món, Amèrica ja sabia que no repetiria.
L'inici fou més elèctric que els anteriors, amb dos equips buscant la victòria per assolir el campionat. Els europeus comandats des del darrera pel gran Terry Rubies, van desplegar un joc vistòs. Sota pals, Alexandris Vanins, el porter letó, un candau d'alta seguretat, pel lateral, recuperat d'una greu lesió, el txec Marc Nedved, que va demostrar que conserva criteri i toc, el norueg Tor David Flo basculava entre línies donant sortida a la bola, Titus Modric, la perla dels balcans, causava estralls a la seva banda, l'holandès Joangi Sneijder, inflitrat, remenava i distribuia , i el català Lluís Busi Ollora donava ales a l'equip amb la seva presència constant allà on se'l requeria. Alguns espectadors es preguntaven que hi feia un català en l'equip europeu i no en el de la resta del món i nacions sense estat, i jo us dic, no serà el senyal d'un futur proper ? Signe de nous temps? Catalunya, nou estat d'Europa ?
El cansament d'uns i la millora dels altres va marcar un encontre molt igualat, que es podria haver decidit per qualsevol dels dos equips. Novament el coreà Ramon va marcar, permetent portar l'iniciativa al seu equip, però els europeus , amb triangulacions i jugades de manual, van aconseguir empatar i a punt van estar de donar la sorpresa. L'holandès Joangi Sneijder va trobar la fortuna que no havia trobat contra Amèrica, i va aconseguir marcar després que l'esfèrica donés en un defensor per acabar entrant al marc contrari.
Finalment, nou campió i bon regust de boca entre tots els participants.
L'entrega de premis es realitzà acorre cuita als vestuaris i alguns dels premiats van recollir sobres ......, presuntament, diplomes i Marc Pitarch la cullera de fusta que l'acreditava com a darrer classificat.
L'any vinent, la quarta edició del torneig espera. I des del nostre bloc en farem un extens seguiment.
La cinquena edició de la porra porrera conclou amb un èxit aclaparador i li desitgem llarga vida.
Visca la porra!!!
